Resultats de la cerca
Es mostren 6497 resultats
Volterra
La Porta all’arco, mostra de l’art etrusc de Volterra
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada entre les valls dels rius Era i Cecina.
Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre les quals…
Veracruz
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, limitat al N per l’estat de Tamaulipas i pel golf de Mèxic, a l’E pel golf de Mèxic i l’estat de Tabasco, al S pels estats de Chiapas, Oaxaca i Puebla i a l’W per aquest estat i els d’Hidalgo i San Luis Potosí.
La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per tribus de cultura olmeca,…
Ulm

Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…
Torres Torres
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…
serra de Benicadell

Vista de la serra de Benicadell
© Fototeca.cat
Serra
Serra que forma part de l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida (conques del Vernissa i del riu de Micena), al nord, del Comtat (vall de Perputxent, a la conca mitjana del riu d’Alcoi).
És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i garrigues, pasturen…
Barren Grounds
Nom amb què són conegudes al Canadà les extenses àrees de l’escut canadenc constituïdes per roques cristal·lines i dures del Precambrià, arrasades i polides pel glaç, on s’han format una gran quantitat de llacs i depressions d’origen glacial.
Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments de roques més…
illeta dels Banyets

Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la…
Fuenterrobles
L’església parroquial de Fuenterrobles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’altiplà de Requena, amb altituds entre 800 i 1 000 m, accidentat a l’E per la serra de la Bicuerca (1 116 m alt.).
Travessen el terme diversos barrancs, que formen el riu Madre, afluent del riu Magre El 80% del terme és conreat, mentre que la part inculta 600 ha és coberta de brolles El regadiu és molt reduït 11 ha i és dedicat a hortalisses La base econòmica és el secà 3 800 ha, la major part del qual és dedicat a cereals, i la resta, a vinya 1 500 ha També hi és important la ramaderia 4 500 ovins El 1920 s’inicià un fort corrent migratori cap a València i a Barcelona El poble 734 h agl 2006 882 m alt és al mig del pla, sobre la carretera de Mira i Camporrobles a la de Madrid-València, que travessa el…
Codalet

El monestir de Cuixà
kristobalite (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, on s’assenta la vila de Prada.
Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc alzines i roures L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters 40 ha, vinya 7 ha, hortalisses 5 ha, cereals 1 ha i pastures i farratge 27 ha el cens ramader dona 285 d’oví El poble 380 m alt és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat 1 km L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970 es conserva una notable font…
monestir de Clarà

Sant Pere de Clarà
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius, dins el d’Argentona (Maresme).
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de…