Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop recuperat el…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
Sant Esteve de Peratallada (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent amb la façana, avui d’aspecte bastant singular, a causa d’un conjunt d’elements afegits en èpoques posteriors a la de la construcció de l’edifici romànic F Baltà L’església de Sant Esteve és la parroquial del municipi de Peratallada, situat a ponent de la riera de Peralta, a 43 m d’altitud, vora el pla La vila, un dels conjunts més importants de l’arquitectura medieval a l’Empordà, conserva una part de les muralles antigues i un castell al centre Mapa 334M781 Situació 31TEG075478 L’església és extramurs, uns 200 m a tramuntana d’…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…
, ,
Els mobles de debò
Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material preciós de…
l’Escala

Panoràmica de la vila de l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Baiona
Ciutat
Ciutat del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a Lapurdi, País Basc.
Situada a la confluència dels rius Ador i Niva, la ciutat és formada per tres nuclis enllaçats per ponts un que travessa el Niva i separa la gran Baiona, i un altre damunt l’Ador, entre la petita Baiona i el raval del Sant Esperit, suburbi industrial Conserva en gran part el recinte romà i el medieval, així com dues fortaleses, el Castell Vell i el Castell Nou També es conserva la ciutadella de Sant Esperit, obra de Vauban Aigua avall de l’Ador fins a la desembocadura, que és a 6 km, s’estenen els nuclis industrials metallúrgia, indústria química, aeronàutica, cuir i fusteria L’estuari és poc…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…