Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat…

El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar…

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

Demostrada legalment la situació —normalment a través d’un certificat expedit pel municipi de pertinença—, té accés a formes especials d’assistència i beneficència

Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…

Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…