El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa. A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú (Turdus philomelos) a la plana del Rosselló. A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus, tenen tendència a migrar paral·lelament a les costes. A les Illes és més rar a les Pitiüses que a Mallorca i Menorca.
Pel que fa a la fenologia, alguns exemplars arriben ja el final d’octubre (26.10.70 a Menorca i 29.10.80 al Maresme). La majoria, però, entra durant el novembre, si bé el desembre, i fins i tot el gener, poden arribar nous contingents. La tornada comença el febrer i es perllonga durant el març (26.03.82, data extrema).
L’hàbitat preferent d’aquesta espècie durant l’hivern són els camps de conreu, els olivets, les garrigues, les màquies, les zones pantanoses i els prats inundats. Sovint se’ls veu juntament amb tords comuns, si bé no els agraden tant els boscos com a aquests darrers, i s’aproximen més a les vores d’estanys i terrenys enfangats com, per exemple, els arrossars.
Les poblacions hivernants del tord ala-roig als Països Catalans són molt fluctuants segons els anys, en una clara relació amb el rigor de l’hivern. Així, poden ser rars els anys amb hiverns relativament temperats, mentre que arriben a ser abundants quan hi ha grans onades de fred al continent europeu, com va succeir, almenys, els hiverns de 1970-71 i 1984-85. En aquests anys se’n poden veure estols considerables.