Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la tipografia…
Museum of Modern Art
Interior del Museum of Modern Art de Nova York
© Fototeca.cat
Museu
Museu fundat a Nova York l’any 1929 per iniciativa privada.
Es troba en un edifici obra dels arquitectes Philip SGoodwin i Edward Durrell Stone inaugurat l’any 1939 ampliat el 1963, coincidint amb l’inici d’un ràpid procés expansiu Aplega pintures i escultures, però també mostres d’arts gràfiques, fotografia, disseny, etc Els seus fons constitueixen una selecta representació de l’art occidental des de l’impressionisme, amb obres de Monet, Rousseau, Van Gogh, Matisse, Modigliani, Picasso fou dipositari del Guernica fins el 1981, Kandinskij, Mondrian, Dalí, Miró, Pollock, Johns, Bacon, etc Acull i organitza exposicions temporals i posseeix…
Artur Carbonell i Carbonell
Cavalls rebels (1971), d’Artur Carbonell i Carbonell
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i director teatral.
Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del…
Joaquim Maria Capdevila i Gaya
Disseny i arts gràfiques
Joier.
Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves…
Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer
Història del dret
Jurista i notari.
Degà del Collegi de Notaris de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts i de la Societat Econòmica d’Amics del País Fundà la revista La Notaría , que hom publica encara És autor de Formulario completo de notarías 1862, Apuntes de notarías 1871 i Tratado de la prescripción catalana 1880 Feu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès 1870-80, publicades el 1889 Traduí la Theoria artis notariae de Vicenç Gibert 1885 El Collegi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el premi…
Euric
Història
Rei dels visigots (466-484).
Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort,…
Josep Albert Barret i Moner
Enginyer industrial i professor.
Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metallaris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metallúrgics Morí assassinat el 8 de gener de 1918 Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona…
Tomàs Balvey i Parés
Química
Químic i farmacèutic.
Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el…
Josep Antoni Balcells i Camps
Química
Químic i farmacèutic.
Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses institucions…
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…