Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…

Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre…

Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren…

Fou creada el 1842 per acollir el fons de les biblioteques, els convents i les entitats religioses lleidatanes afectats per la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal El 1998 fou traslladada al centre de la ciutat, a l’antiga casa de la Maternitat, construïda durant la segona meitat del s XIX L’adaptació de l’edifici per a biblioteca pública és obra de l’arquitecte Daniel Gelabert i donà com a resultat una construcció de quatre plantes amb una superfície útil de gairebé 6 000 m 2 , d’extraordinària lluminositat natural i artificial i de gran sobrietat És la receptora del…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España , Don …

Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P Sellars i dirigí…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…

Fundat el 1967, ha organitzat proves de gairebé totes les especialitats motociclistes, però la més emblemàtica fou l’Enduro Terres de l’Ebre, que durant dues dècades fou puntuable per als Campionats de Catalunya i d’Espanya, i arribà a puntuar per al Campionat del Món el 1994 Els seus impulsors foren Josep Aragonès, Carlos Albiol, Felip Tallada i, posteriorment, Jordi Rovira El 1997 també organitzà l’Enduro de les Autonomies, en què es proclamà campió d’Espanya amb un equip format per Micki Arpa, Pedro Pérez i Jesús Duran Els seus pilots més representatius en altres especialitats han estat…