Resultats de la cerca

Dedicada a la història política i de les institucions i a l’estudi de les fonts Fou directora de l’ARV 1955-76 De la seva bibliografia, destaquen “Algunas consideraciones sobre los orígenes del notariado en el alto Aragón”, VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol III, Barcelona 1962, p 250-260 Una fortaleza de Historia Valenciana El Archivo del Reino de Valencia 1966 “San Juan del Hospital y su declaración de Monumento Histórico Nacional en 1943”, Archivo de Arte Valenciano , 38, 1967, p 1-3, i Archivo del Reino de Valencia Inventario de Fondos Notariales 1986

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino , de G Verdi,…

Doctor en dret civil i en dret canònic, i ordenat prevere el 1955, fou collaborador i, des del 1953, secretari de Josemaría Escrivá de Balaguer Membre del consell general de l’ Opus Dei  1966, en succeir Álvaro del Portillo  Escrivà de Balaguer al capdavant de l’organització 1975, en fou nomenat secretari general i, el 1982, amb l’erecció de l’Opus Dei com a prelatura personal, vicari general Membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i del Tribunal de la Signatura Apostòlica, participà en les assemblees generals del Sínode dels Bisbes sobre Amèrica 1997 i Europa 1999 El 1994 el…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Membre del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, disputà els Jocs Olímpics de París 1924, en les especialitats d’espasa i sabre per equips Fou un dels primers espanyols que fou designat per la Fédération Internationale d’Escrime president de jurat per les competicions internacionals, participant com a tal en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 L’any 1939 fou nomenat president de la Federació Regional d’Esgrima de Catalunya

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

Pivot de 2,20 m d’alçada El 1994 fitxà pel FC Barcelona procedent del CB Fuenlabrada, on continuà com a cedit fins que la temporada 1995-96 s’incorporà al CB Cornellà, equip vinculat del FC Barcelona L’any 1996 s’integrà al primer equip blaugrana, on jugà fins el 2005 Posteriorment fitxà pel CB Girona 2005-06 i el CB Prat Joventut 2007-08, equip vinculat del Joventut de Badalona, on es retirà per culpa dels problemes físics causats per les lesions Amb el Barça guanyà sis Lligues ACB 1996, 1997, 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 2001, 2003, una Supercopa d’Espanya 2004, l’Eurolliga…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell i s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom i en la d’estil lliure En categories inferiors aconseguí un 7è lloc al Campionat del Món júnior 2000 Amb la selecció absoluta espanyola, assolí un 16è lloc al Campionat del Món 2002, 2007 Per equips, el 2009 aconseguí la primera medalla de bronze de l’eslàlom espanyol en un Campionat del Món Durant aquest període participà en el circuit internacional de la Copa del Món, on en tres proves es classificà entre els 10 primers, i assolí la 15a posició general en el rànquing del 2005 de la ICF…

Competí representant el Club Esportiu Laietà Guanyà el Campionat d’Espanya en categoria cadet i, com a júnior, obtingué el torneig de Roland Garros i es proclamà campió d’Europa Guanyà tres títols Challenger del circuit ATP i arribà al número 68 del rànquing mundial 2001