Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
guaira
Transports
Vela triangular pròpia d’embarcacions menors, com llanxes i bots, que va unida d’una banda al pal mascle i de l’altra a la botavara.
-oat
Química
Terminació pròpia del nom de la part aniònica de les sals i de la part àcida dels èsters derivats d’àcids amb noms acabats en -oic.
xenisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat a una llengua estrangera que hom fa servir per a designar una realitat no existent en la pròpia cultura i, doncs, difícil de traduir.
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
autoportant
Construcció i obres públiques
Dit d’un tipus de volta, generalment de formigó armat, l’estabilitat de la qual és assegurada per la seva pròpia rigidesa, sense necessitat de reforços.
emanació
Filosofia
Procés en què un ésser en produeix un altre d’inferior com a fruit de la pròpia abundància i sense perdre res de la seva perfecció.
Canonitzada per Plotí i el neoplatonisme, la doctrina de l’emanació s’oposa a la de la creació, en el sentit que l’acte d’emanar pressuposa una realitat a partir de la qual és causat el nou ésser En la mesura que no comporta una radical separació entre el diví i l’emanat, l’emanació té una mútua afinitat amb el panteisme, i hom pot dir que, com a sistema, tendeix a suprimir en el real la historicitat i la llibertat pròpiament dites
solipsisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu àmbit.
Representa una radicalització de l’idealisme subjectivista o el subjectivisme portat a les seves últimes conseqüències
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments