Resultats de la cerca
Es mostren 10938 resultats
indulgència
Cristianisme
Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats.
Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes La concessió de les…
Guillem Comorera Gatuellas
Futbol
Àrbitre de futbol.
Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, del qual fou vicepresident des de l’any 1931 i president durant tota la dècada dels anys quaranta Començà l’arbitratge a l’inici dels anys vint i a meitat de la dècada ja xiulava partits de primera categoria del Campionat de Catalunya i del d’Espanya Fou un dels àrbitres que iniciaren la competició de Lliga l’any 1929, i debutà el 29 de febrer en el derbi madrileny Estigué en actiu fins l’esclat de la Guerra Civil i xiulà un total de trenta-nou partits a primera divisió Arbitrà la final del Campionat d’Espanya de l’any 1930 jugada a l’estadi…
Júlia Boza Berges
Atletisme
Atleta especialitzada en el salt d’alçada.
S’inicià al GEiEG de Girona, club amb el qual competí durant tota la carrera esportiva Fou campiona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure en categoria absoluta a l’edat de quinze anys 1974, en què també guanyà el Campionat de Catalunya en categoria cadet Fou cam-piona de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1974, 1977, 1979 i en pista coberta 1977 Aconseguí també la medalla de plata a l’aire lliure 1975 i en pista coberta 1974 i la medalla de bronze a l’aire lliure 1980 i en pista coberta 1976 Fou subcampiona d’Espanya absoluta i campiona júnior a l’aire lliure 1977…
Josep Carbonell Rodès
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
berruga
Patologia humana
Excrescència de la pell causada per una hipertròfia de les papil·les de la dermis, d’origen víric.
Algunes berrugues desapareixen espontàniament d’altres són molt rebels Poden disseminar-se en el mateix subjecte per autoinoculació, quan es grata, i encomanar-se a altres persones per contacte directe o indirecte La berruga vulgar consisteix en una elevació bastant sortint, de mida variable entre la d’un punt i la d’un pèsol, la qual es presenta al dors de les mans i dels dits berruga vulgar rugosa o a la cara, al coll i prop dels orificis naturals berruga vulgar filiforme Una variant de la berruga vulgar és la berruga plantar , plana o suaument protuberant i molt dolorosa, que apareix a…
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet…
remull
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les pells per tal de tornar-los l’estat d’hidratació que tenien en els animals vius i que han perdut en major o menor grau a causa dels processos de conservació.
És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el descarnament, o l’…
recitatiu
Música
Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat…
xosa
Etnologia
Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.
De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a treballadors vers les…