Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
cúpula Fortuny
Arquitectura
Art
Nom amb què és conegut internacionalment l’element escenogràfic, ideat per Marià Fortuny i Madrazo, consistent en un quart d’esfera que ocupa tot l’escenari, amb la banda còncava de cara a l’espectador.
El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín
cuca verinosa
Entomologia
Nom comú dels insectes coleòpters del gènere Meloë, que es caracteritzen per llur abdomen, voluminós, especialment les femelles, i per llurs èlitres, curts i dehiscents, que no recobreixen més que la base de l’abdomen.
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…
Casino de Granollers - Club de Ritmo
Música
Entitat recreativa creada el 18 d’octubre de 1935 amb el nom de Jazz Club de Granollers, que, després del Hot Club de Barcelona, fou el club de jazz més important de l’Estat espanyol.
Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…
els Sinòptics
Nom amb què són designats els evangelis de Mateu, Marc i Lluc per tal com, posats en columnes paral·leles, presenten un notable paral·lelisme, el qual permet una visió conjunta (sinopsi evangèlica) de llurs mútues concordances.
Coincideixen en la presentació general de la vida de Jesús, en l’ordre intern de diverses seccions i en diverses expressions de nombrosos fragments difereixen, en canvi, en la composició i el vocabulari de passatges comuns, i sobretot pels fragments que només es troben en dos o en un de sol d’aquests tres evangelis Aquesta “concòrdia discordant” planteja la qüestió sinòptica
Teatro alla Scala
Teatre
Teatre de Milà, construït el 1778 (després de l’incendi del Teatro Ducale, 1776) en el lloc de l’antiga església de Santa Maria alla Scala, del s XIV, d’on deriva el seu nom.
Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el teatre d’una…
Palmerín
Nom del personatge principal d’un cicle de novel·les de cavalleries, integrat per Palmerín de Oliva (1511) i Primaleón (1512), atribuïts a Francisco Vázquez, i Palmerín de Inglaterra (1547), atribuït al portuguès F.de Moraes Cabral.
Tot i que no tenen la mateixa qualitat literària de l' Amadís de Gaula , les dues darreres palesen un cert estil
goliard
Música
Nom donat a cadascun dels eclesiàstics i estudiants rodamons actius com a poetes i compositors errants per diverses ciutats d’Europa entre els segles XI i XIII, també coneguts com a clerici vagantes o vagantes.
El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de molts dels…
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Mestre del Grifó
Pintura
Nom donat al pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer (~1520, València, Museu de Belles Arts) procedent del convent dominicà de Sant Onofre de Xàtiva, els elements heràldics del qual li donaren l’apel·latiu.
Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València