Resultats de la cerca

Convertit al metodisme, esdevingué predicador ambulant i promogué un moviment de reviviscència a Whitechapel anomenat Christian Mission , que el 1878 es transformà en l' Exèrcit de Salvació Salvation Army , comunitat d’acció cristiana considerada església, organitzada quasi militarment, i dedicada a la predicació cristiana i a l’educació i la regeneració dels miserables expresidiaris, embriacs, prostitutes Publicà In Darkest England 1890

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després

Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez

Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí  i redactor en cap de Catalunya Social  1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931

El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930

La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l’acció de la…

Els carbonats metàllics són molt abundants en l’estat natural cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics La majoria dels carbonats poden ésser obtinguts per precipitació d’una solució…

Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…

Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…