Resultats de la cerca

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme El…

Inicià la seva formació a l’escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1913 emigrà a Mèxic, on es dedicà a la pedagogia musical El 1915 es traslladà a Cuba i, a la ciutat de Cárdenas província de Matanzas, hi fundà una acadèmia de música El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana La seva nodrida biblioteca musical més de 2000 volums fou donada a la Biblioteca Nacional José Martí Publicà una Teoría de la música i una Historia de la música 1951, així com estudis sobre problemes rítmics

Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i Eva Duarte

Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola apologètica francesa

Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la Diputació de Barcelona Fou un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç d’aquest segle, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana

Cavaller de l’orde de Sant Joan Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719 fou tinent de navili i comandant de fragata Deixà inèdit un tractat de nàutica Tratado de difiniciones matemáticas, de álgebra, de difiniciones de estática, hidroestática y mecánica