Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Joan Lluís i Pallarès
Folklore
Folklorista i narrador.
Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de Records de la meva vida de pastor 1955, El meu Pallars, en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979, L’home de la bossa Novella d’antics costums nupcials del Pallars…
,
Mercè Llimona i Raymat
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora de llibres per a infants.
Filla de Joan Llimona i Bruguera Estudià a Llotja però s’acabà de formar al taller del seu oncle, l’escultor Josep Llimona Collaborà també en revistes infantils i féu originals destinats a estamperia i nadales Els seus dibuixos, plens d’expressivitat i tendresa, recreen acuradament l’ambient interiors, paisatges, etc en què es mouen els personatges Fou presidenta del Cercle Artístic de Sant Lluc 1936-66 i de l’Associació Professional d’Illustradors API Entre les seves obres més conegudes hi ha els llibres Tic Tac 1942, Bibí, el soldadet de plom 1986 i Peter Pan i Wendy 1994 També…
Joan Alemany i Esteve
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…
Miguel Delgado Galindo
Sacerdot i advocat especialitzat en dret canònic.
Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El…
Otto Skorzeny
Història
Coronel de les Waffen SS hitlerianes.
En el context de la reculada alemanya en el front de l’Est, Skorzeny fou nomenat cap de comandos amb la missió d’executar operacions de guerra no convencionals És conegut especialment per l’audaç operació del 1943 en què, per ordre de Hitler, rescatà Mussolini, que romania arrestat pel Govern italià en un hotel dels Apenins També féu una temptativa de captura del mariscal Josip Broz, Tito Absolt de crims de guerra en els judicis de Nüremberg, fou reclòs a un camp de desnazificació del qual s’evadí el 1948 Es refugià a països permissius amb els nazis pròfugs, entre ells l’Espanya franquista…
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant…
Ramon Miquel i Ballart
Economia
Alimentació
Empresari.
S'incorporà amb els seus germans a la societat de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958 pel seu pare, a partir de l’establiment d’exportació i venda a l’engròs d’ultramarins i queviures que aquest havia fundat l’any 1925 Conseller de Banca Catalana 1960, l’any 1993 fou cofundador de Miquel Alimentació Grup , del qual esdevingué president i conseller delegat, empresa que ha esdevingut líder a l’Estat en la distribució alimentària a l’engròs Conseller de més de vint societats de sectors diversos, fou membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i assessor del Departament de…
Josep Pintat i Solans
Política
Empresari i polític andorrà.
Dedicat al negoci tabaquer i vinculat també a la banca, fou conseller general del 1960 al 1963, i del 1966 al 1969 fou alcalde cònsol de la parròquia de Sant Julià de Lòria Vinculat al Partit Liberal, el 1984 succeí com a cap de govern Òscar Ribas i Reig després de la crisi que portà a la dimissió d’aquest Durant el seu mandat, creà 1988 l’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra FEDA amb l’adquisició de les dues principals empreses elèctriques andorrana, i negocià, arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea nous acords duaners amb les comunitats…
Rafael Termes i Carreró

Rafael Termes i Carreró
© IESE
Economia
Empresari.
Doctorat en enginyeria industrial, des del 1964 fou conseller del Banc Popular i president de l’Associació Espanyola de la Banca 1977-90 El 1958 participà en la creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE de la Universitat de Navarra Del 1991 al 2000 fou director del campus de l’IESE de Madrid, i des del 2000 n'era president d’honor Fou també un dels primers membres de l’Opus Dei a Barcelona, i membre fundador de l’ONG SECOT Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica El 1987 creà el Foment de Fundacions per contribuir al desenvolupament humà i professional d’…
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de…