Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
vall d’Almonesir
Vall de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà.
És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer…
districte
Geografia
Política
Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals
semivocal
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál
semiconsonant
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre fricativa i vocal que es produeix durant l’emissió del primer membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxim tancament i un altre de màxima obertura, que correspon ja a la vocal que forma el nucli del diftong sillàbic per exemple, w a quatre kwátrə Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és segon membre d’un diftong, o sigui semivocal per exemple, u a caure káurə
esquitx
Petita quantitat d’aigua, fang, etc, que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejarla, etc.
portolà
Cartografia
Transports
Llibre que conté la situació geogràfica dels llocs més notables de la costa a la qual és dedicat.
És illustrat amb mapes i inclou totes les dades i observacions convenients a la navegació per un indret determinat cartografia , carta nàutica
evaporació
Química
Vaporització d’un líquid en la superfície que el separa de la fase gasosa amb la qual és en contacte.
L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’energia…