Resultats de la cerca
Es mostren 9258 resultats
Josep Nicolau i Sabater
Enginyer.
Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb NPuig de la Bellacasa Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona 1910-23 Publicà també Proyecto de mejoras para el puerto de Alicante 1902 i Los aglomerantes en las obras marítimas 1928
Joan Muntaner
Història
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner, probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei feu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria
Carles Emili Montañès i Criquilión
Enginyer.
Projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb Fred S Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited 1911 Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà els Ferrocarrils de Catalunya 1912 El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de La Canadenca Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona del govern de Burgos Publicà, entre altres obres, Sugerencias 1937, Petróleo en España 1937 i Resolución para España del problema de los carburantes 1939
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Història
Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), obra de Víctor Balaguer, publicada en 1860-63.
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull
Grup Flaix
Grup empresarial de comunicació en català creat el 1992, impulsat pels periodistes Miquel Calçada i Carles Cuní.
Especialitzat en temàtica musical, és propietari de les emissores Flaix FM —primera emissora musical en català— i Ràdio Flaixbac 1994, que han esdevingut líders d’audiència en els segments respectius, i el 2001 creà Flaix TV, que fou transferida el 2005 El 2009 publicà, juntament amb Enciclopèdia Catalana, el Diccionari del català colloquial Dubtes davant del micròfon L’any 2015 Miquel Calçada es desvinculà de l’emissora El programa de Ràdio Flaixbac El matí i la mare que el va parir guanyà el 2016 el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de radiodifusió
Dorothee Sölle
Religió
Teòloga alemanya protestant, experta en literatura i activista política.
Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995
Josep Pagès i Costart
Història
Polític i notari.
Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
realgar
realgar
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, AsS.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries
Grup Mundo
Conjunt d’empreses periodístiques fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró a Barcelona.
Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup