Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, amb la qual es proclamà campió d’Espanya de clubs 2009, fou campió estatal de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Josep Foz El 2008 també guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa amb l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramon Barbé, Jan Cano i Albert Aixàs Disputà el Mundial de ràfting 2009 També participà en Campionats d’Espanya de caiac

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més antigues sobre…

Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les…

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…

En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…

Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el Cerimoniós…

El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es deixa entendre que l’església de…