Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença. En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs. En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere.
L’any 1338 Pere III el Cerimoniós ordenà al comte de Pallars que donés la potestat dels llocs i les fortaleses de Basturs i del Puig i la Pobla de Segur al vescomte Pere de Vilamur, i l’any 1380 vengué a Sibil·la de Vilamur el mer i mixt imperi i el domini directe del castell i lloc de Basturs. En el fogatjament del 1381 Basturs consta, però, com un domini d’Arnau d’Orcau. Des del segle XV i fins al segle XIX és mantingué dins la baronia d’Orcau.