Resultats de la cerca
Es mostren 2773 resultats
Els rapinyaires de la muntanya mediterrània
L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Nulles
Nulles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Vilabella E, Puigpelat N, Vallmoll W i la Secuita i Renau S, ambdós al Tarragonès És al sector meridional de la comarca, al SE de Valls i ja al límit amb el Tarragonès, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers Comprèn el poble de Nulles, cap de municipi, i els agregats de Bellavista i de Casafort Passa pel poble la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera i una altra l’uneix directament amb Valls a través de Bellavista També hi passa la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova i la Geltrú…
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una…
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’economia de la…
Hamàs
Política
Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica.
El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels Germans Musulmans als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
Bibliografia sobre el marc històric de l’Alt Urgell
Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…