Resultats de la cerca
Es mostren 15539 resultats
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
rexistàsia
Geologia
Fase activa de l’erosió sobre un terreny desproveït de cobertura vegetal.
Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora
substitució lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (bilingüisme, disglòssia), sobre una altra.
El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc
acomodació
Fonètica i fonologia
Forma d’ assimilació
fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense prerdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.
L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena el fonema k del català s’acomoda a i químic , a a cap i a u cup palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament De manera particular és palesa l’acomodació de k davant la a palatal del mallorquí casa, capell
antideflagrant
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit dels aparells (interruptors, commutadors, contactors, preses de corrent, etc) que poden funcionar en atmosfera inflamable sense provocar-hi deflagració.
Poden ésser blindats, és a dir, capaços de suportar l’explosió que eventualment pugui produir-se a l’interior, bé que amb petites escletxes perquè es pugui renovar l’aire contingut i refredar-se, o bé amb la comunicació entre l’interior i l’exterior efectuada per mitjans de seguretat d’una manera semblant als llums de minaire Davy
Ferran Martorell Oliveras de la Riva
Esport general
Dirigent esportiu.
Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base
Club Joventut Esportiva Terrassa
Basquetbol
Club de basquetbol femení de Terrassa.
Fundat el 1993, juga habitualment a primera categoria catalana o Copa Catalunya La temporada 1996-97 jugà en competi-cions d’àmbit estatal, tot i que hi passà de manera efímera Des de l’any 2000 organitza anualment el torneig Ciutat de Terrassa Disposa d’equips en categories inferiors i l’any 2001 creà l’escola de bàsquet
maduresa sexual
Biologia
Etapa en el desenvolupament dels éssers vius en la qual l’individu és apte per a la reproducció.
Va íntimament relacionada amb la creixença, de manera que hom considera adult l’animal o la planta que l’ha assolida En molts animals, especialment en els més evolucionats, la maduresa sexual coincideix aproximadament amb la fi de la creixença Pel que fa als òrgans sexuals, la maduresa sexual vol dir la capacitat de dur a terme la gametogènesi