Resultats de la cerca

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són  Els tres nòvios de Toneta 1923,  Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Isabel la…

Després d’estudiar clàssiques i ciències econòmiques a la Brown University, el 1952 es féu càrrec de l’empresa de publicitat familiar El 1970 adquirí una emissora de televisió local a Atlanta que reflotà i que el 1975, amb el nom de Turner Broadcasting System, fou una de les emissores pioneres de la televisió per cable i satèllit En pocs anys abastà tot el país i obtingué uns grans beneficis amb una programació basada en els esports, les pellícules i l’entreteniment El 1980 llançà Cable News Network , la primera emissora dedicada íntegrament a notícies les vint-i-quatre hores del dia el 1986…

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons  1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Altres obres teatrals com  Jo me vull casar , Terenyines ,   Mal bocí , V aja un cop , Un dia a qualsevol hora i Mon pare és un bon partit , el feren un autor molt popular També publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, premi Ciutat de Manacor, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb la novella  Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 1979, novella de fons costumista, irònica i…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Agrupa diversos comitès internacionals, comitès nacionals i organismes afiliats Disposa d’un centre de documentació i edita publicacions i butlletins D’ençà del 1977, cada any convoca, el 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus Té uns 12 000 membres repartits per 144 països dels cinc continents N'ha estat secretari general el català Lluís Monreal i Agustí 1974-85 La primera setmana del juliol del 2001 tingué lloc a Barcelona la 19a Conferència General i la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus ICOM Amb el lema “Gestionant el canvi”, s’hi aplegaren centenars de…

Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i per això rep…

El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal…

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Fou ordenat de prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana el 1971 La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972 Des del 1996 fou bisbe emèrit de l’esmentada diòcesi L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat, que s’escamparen en diferents indrets de l’Estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud L’any 1999 en formaven part 8000 persones, 6000 de les quals es trobaven a l’Estat espanyol Els membres d’aquests grups es comprometen a fer…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006, tingueren…