Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
cladosporiosi
Fitopatologia
Denominació genèrica d’un grup de malalties fúngiques produïdes per fongs del gènere Cladosporium
com ara C. fulvum
, que ataca el tomàquet, C. cucumerinum
, que afecta el meló i el cogombre, C. pisicolum
, que ataca el pèsol i C. carpophilum
, que afecta el préssec.
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
Festa i identitat
La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement Una de les formes més universals de representar la identitat és fer-ho mitjançant la dramatització, tot alludint el seu caràcter primigeni, remot, ancestral, definidor de l’excellència del grup per la seva…
carboni neutre
Física
Denominació que rep una activitat, un edifici, una zona geogràfica, etc. que presenta un balanç zero d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, mitjançant l’eficiència energètica, la generació d’energia a partir de fonts renovables o, fins i tot, amb la compensació amb actuacions externes.
uranat
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies que hom obté per fusió dels diferents òxids d’urani amb carbonats de metalls alcalins o alcalinoterris, o per descomposició tèrmica de sals d’uranil, que responen, en general, a l’estequiometria M2 IU x O3 x + 1
.
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent