Resultats de la cerca
Es mostren 3280 resultats
vall de llàgrimes
Religió
Expressió treta de la Salve Regina, i en darrer terme dels salms, utilitzada en el llenguatge asceticomoral per a indicar la terra com a lloc de sofrença i de pas vers el cel.
de fe
Cristianisme
Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de caure (article de fe) i per avaluar-los segons diversos graus dins una mena de jerarquia de veritats.
Hom qualifica com de fe divina les veritats que són formalment revelades en l’Escriptura, de fe divina i catòlica les que, a més, han estat proclamades oficialment com a tals pel magisteri de l’Església, i de fe eclesiàstica les que són cregudes en raó del magisteri dogma
acquis communautaire
Economia
Expressió francesa que vol dir ‘possessió comunitària’, donada al conjunt de normes, jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d’obligat compliment per governs, empreses, associacions i persones.
És el patrimoni de la Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers L’adhesió d’algun estat a la Comunitat n'implica l’acceptació incondicional, tot i que poden establir-se modalitats d’assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada estat segons un període transitori
taula rasa
Filosofia
En el llenguatge escolàstic, expressió aplicada a l’ànima o la ment per significar (en oposició a l’innatisme) que no posseeix cap idea amb anterioritat a l’experiència i independentment d’ella.
epímone
Retòrica
Figura que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que hom diu o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió.
reforma econòmica
Economia
Expressió aplicada al procés pel qual els estats ex-comunistes d’Europa, d’una eocnomia de planificació central de tipus soviètic i d’integració al COMECON passen a una altra de mercat concurrencial.
La reforma implica un ajustament estructural complet nou ordenament liberalitzador, privatització d’empreses, modernització productiva, estabilització, etc, amb un sanejament de les nombroses ineficiències existents Les estratègies emprades van de la “teràpia de xoc” al gradualisme, i han trobat un ampli suport en la cooperació internacional BERD, OCDE, etc
discurs
Lògica
Segons M.Foucault, l’expressió de l’episteme que, per mitjà del llenguatge, delimita zones del coneixement humà organitzat i qualificant la realitat, en funció especialment del que és admès i el que no.
realisme
Filosofia
Doctrina metafísica, oposada al nominalisme, segons la qual els universals (els gèneres i les espècies) existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.
Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament Al…
melodia infinita
Música
Expressió utilitzada per R. Wagner (unendliche Melodie) en Zukunftsmusik ('Música del Futur', 1860) com a definició del seu ideal d’una música dramàtica sempre característica i allunyada, per tant, de qualsevol fórmula convencional.
Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les figures i …
stile antico
Música
Expressió emprada per a definir la música que imita l’estil arcaic de G. P. da Palestrina usat en les composicions musicals des de l’inici del segle XVII fins entrat el XVIII.
A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició contrapuntística La…