Resultats de la cerca

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall emissari dels…

Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet

La seva església depèn de la de Montanyana

Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre

La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…