Resultats de la cerca
Es mostren 13700 resultats
el Lluçanès
Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Joan Muns
Història
Política
Principal líder i organitzador del primer moviment obrer català.
Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França
Lluc
Publicacions periòdiques
Revista en català publicada pels missioners dels Sagrats Cors, apareguda a Palma (Mallorca) —com a continuació i superació de la revista bilingüe Lluch— a partir del gener del 1968, sota la direcció de Cristòfor Veny (fins el 1970) i del periodista Gabriel Fuster i Mayans.
Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la capçalera de la…
depressió de l’Ebre
Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Campionat d’Europa de Basquetbol
Nino Buscató (a l’esquerra) entregant la mascota del Campionat d’Europa de Basquetbol del 1973
Fundació del Basquet Català / Puyaltó
Basquetbol
Competició de basquetbol d’àmbit europeu celebrada cada dos anys.
Coneguda popularment com Eurobàsket i organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a Ginebra l’any 1935 Catalunya acollí dues fases finals del campionat 1973, 1997 La divuitena edició, disputada l’any 1973, tingué com a úniques seus el Palau d’Esports de Barcelona i el pavelló d’Ausiàs Marc de Badalona Iugoslàvia guanyà el seu primer títol europeu en derrotar Espanya en la final L’equip espanyol era format per jugadors com Nino Buscató, Enric Margall o Wayne Brabender La trentena edició, disputada l’any 1997, tingué lloc al Pavelló Municipal Girona-…
Club Bàsquet Calella
Equip del Club Bàsquet Calella que aconseguí l’ascens a segona divisió estatal la temporada 1977-78
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Calella.
Fundat el 1968, fou continuador de diversos clubs constituïts prèviament El primer equip de la població fou el JACE Calella, que debutà en les competicions federatives l’any 1941 Fou campió de tercera catalana 1942 i el 1944 aconseguí l’ascens a primera El 1948 guanyà la Copa Hernán Després de l’aparició de la Lliga estatal l’any 1957 i d’una reestructuració de les categories territorials baixà de categoria fins a desaparèixer l’any 1965 Poc després es creà el Club San Fernando de Calella i la temporada 1968-69 es fundà l’actual CB Calella En la seva primera temporada fou campió de tercera…
Grupo Deportivo Sémolas Espona
Plantilla del Grupo Deportivo Sémolas Espona que la temporada 1960-61 jugà a la primera divisió estatal
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Terrassa.
Tot i que fou creat la temporada 1960-61, agafant el nom de l’empresa que el patrocinava, el club com a tal fou creat en la primera postguerra en el si del Frente de Juventudes local Organitzava totes les competicions escolars i locals La temporada 1943-44 inscriví un equip sènior a les competicions federatives Posteriorment participà com a Frente de Juventudes i després com a CB Juventudes San Fernando La temporada 1959-60 aconseguí l’ascens a l’aleshores denominada primera divisió estatal, immediatament inferior a la semiprofessional Lliga estatal, i la següent fou quan es desvinculà de la…
Bàsquet Manresa Sant Francesc
Cartell informatiu de les Jornades de Bàsquet Femení del 1985, organitzades pel Bàsquet Manresa Sant Francesc
Arxiu Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
Nascut al maig del 1983 després de la fusió del Bàsquet Femení Manresa i el GE Badia-Solé Disposava d’equips masculins i femenins en diferents categories L’equip sènior femení competí a primera divisió estatal des del 1986 fins a la seva desaparició, l’any 1992 El 1990 els equips masculins s’integraren en el CB Manresa
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…
ral
Anvers i revers d’un ral català a nom del rei Felip de Borbó, encunyat a Barcelona l’any 1705
© Fototeca.cat