Resultats de la cerca

Fill de  Felip Bertran i d’Amat , es llicencià en dret 1898 a Barcelona S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d’empreses importants El 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista Des d’aleshores secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus collaboradors més fidels Quan Francesc Cambó fou nomenat ministre de finances 1921 del govern Maura, ocupà el càrrec de sotssecretari i reprimí eficaçment el contraban Fou ministre de gràcia i justícia del govern Sánchez Guerra 1922, però dimití al cap de tres setmanes A l’adveniment de…

El 1808 la installació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències convenció i assemblea de la…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del…

Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències…

Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons 1581 de Severin…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…

La seva carrera es desenvolupà a Roma, on el 1555 es feu càrrec de la direcció de la Cappella Giulia i succeí Palestrina, qui en morir Animuccia recuperà el lloc La major part de la seva producció musical està vinculada a la litúrgia i, en certa manera, les seves darreres misses publicades l’any 1567 són un dels millors reflexos dels postulats del concili de Trento pel que fa a l’atenció al text sense pèrdua dels valors musicals Amb tot, els seus orígens florentins es deixen entreveure en les primeres publicacions diversos llibres de madrigals publicats entre els anys 1547 i 1565, i en dos…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…