Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en concerts i…

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…

Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i…

Fill del militar carlí Josep Galindo i Vidiella, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Saragossa i més tard ocupà el càrrec d’arxiver municipal de Tortosa Publicà diversos treballs centrats en aquesta ciutat Datos históricos entresacados del libro de acuerdos y deliberaciones del consejo de la ciudad de Tortosa del año 1598 1912, Guerra civil en Tortosa y su comarca en los años 1461 a 1466 1913, La Revolució de Tortosa de l’any 1640 escrita per un curiós averiguador 1915, Visitas de reyes a Tortosa en los siglos XIV y XV 1915 i El Real Monasterio de Santa…

Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i complementà la seva formació com a cantant amb C Bracons de Colomer Després d’haver estat premiat al Concurs Francesc Viñas es perfeccionà a Palerm Debutà el 1971 al Gran Teatre del Liceu, on des d’aleshores ha interpretat diversos papers secundaris i alguns de protagonista, com el que feu en Èdip i Jocasta J Soler, que estrenà el 1986, o el de Paco de La vida breve , que ha interpretat en nombroses ocasions Ha cantat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa El 1994 protagonitzà Babel 46 , de X Monsalvatge, al Festival de…

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà…

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza para el pronto…

Feu la seva primera actuació al desembre del 1987, dirigit pel seu titular Francesc Perales La seva activitat ha estat generalment vinculada també a l’Orquestra de València i ha actuat amb les principals formacions orquestrals de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional, com els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra d’Holanda, l’Orquestra Barroca de la Comunitat Europea i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields Ha treballat també amb directors de primera línia, com E García Asensio, A Ros Marbà, J Pons, G Prêtre, M Plasson, N Marriner i Y Menuhin, i ha actuat en diverses ciutats de l’…

Es formà al planter del Celta, amb el primer equip del qual aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1968-69 Posteriorment jugà nou temporades al FC Barcelona 1971-80, i guanyà dues Copes d’Espanya 1971, 1978, una Lliga 1974 i una Recopa d’Europa 1979 Formà part de l’alineació que al febrer del 1974, amb Johan Cruyff al capdavant, s’imposà al Real Madrid per 0-5 al Bernabéu Amb el Barça disputà 309 partits, dels quals 169 foren de Lliga L’any 1980, en retirar-se, el club li reté un partit d’homenatge, juntament amb el seu company De la Cruz Amb la selecció espanyola fou…