Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
Les organitzacions internacionals
L’Estat és l’actor principal del sistema polític mundial Ho és des de la seva emergència institucional durant el Renaixement europeu, en el marc d’un procés de mundialització que començà amb els grans descobriments geogràfics i ha continuat fins als nostres dies L’Estat, com a forma d’organització política, s’ha exportat progressivament des d’Europa i s’ha implantat amb la sola excepció de l’Antàrtida a escala mundial La guerra va ser, i és encara, un instrument capital de les relacions entre els estats, però en el seu decurs aquestes relacions han vist aparèixer al seu entorn, i a la recerca…
Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueòleg, numismàtic, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…
,
La lectura
Educació
Què és llegir Llegir és comprendre un text, un missatge escrit Vivim en una societat alfabetitzada en què gairebé tothom sap llegir i escriure i en què, per tant, la lectura i l’escriptura són formes habituals de comunicació entre les persones Llegim quan trobem un avís a l’ascensor, quan consultem els horaris de sortida dels trens a l’estació, quan rebem o enviem un correu electrònic, quan participem en un xat, quan busquem en el diari a quina hora comença una pellícula, quan ens trobem una nota enganxada a la porta de la nevera, quan mirem la informació de contraportada d’un CD, quan fem…
taula rasa
Filosofia
En el llenguatge escolàstic, expressió aplicada a l’ànima o la ment per significar (en oposició a l’innatisme) que no posseeix cap idea amb anterioritat a l’experiència i independentment d’ella.
acquis communautaire
Economia
Expressió francesa que vol dir ‘possessió comunitària’, donada al conjunt de normes, jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d’obligat compliment per governs, empreses, associacions i persones.
És el patrimoni de la Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers L’adhesió d’algun estat a la Comunitat n'implica l’acceptació incondicional, tot i que poden establir-se modalitats d’assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada estat segons un període transitori
reforma econòmica
Economia
Expressió aplicada al procés pel qual els estats ex-comunistes d’Europa, d’una eocnomia de planificació central de tipus soviètic i d’integració al COMECON passen a una altra de mercat concurrencial.
La reforma implica un ajustament estructural complet nou ordenament liberalitzador, privatització d’empreses, modernització productiva, estabilització, etc, amb un sanejament de les nombroses ineficiències existents Les estratègies emprades van de la “teràpia de xoc” al gradualisme, i han trobat un ampli suport en la cooperació internacional BERD, OCDE, etc
realisme
Filosofia
Doctrina metafísica, oposada al nominalisme, segons la qual els universals (els gèneres i les espècies) existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.
Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament Al…
de fe
Cristianisme
Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de caure (article de fe) i per avaluar-los segons diversos graus dins una mena de jerarquia de veritats.
Hom qualifica com de fe divina les veritats que són formalment revelades en l’Escriptura, de fe divina i catòlica les que, a més, han estat proclamades oficialment com a tals pel magisteri de l’Església, i de fe eclesiàstica les que són cregudes en raó del magisteri dogma
vall de llàgrimes
Religió
Expressió treta de la Salve Regina, i en darrer terme dels salms, utilitzada en el llenguatge asceticomoral per a indicar la terra com a lloc de sofrença i de pas vers el cel.
discurs
Lògica
Segons M.Foucault, l’expressió de l’episteme que, per mitjà del llenguatge, delimita zones del coneixement humà organitzat i qualificant la realitat, en funció especialment del que és admès i el que no.