Què és llegir?
Llegir és comprendre un text, un missatge escrit. Vivim en una societat alfabetitzada en què gairebé tothom sap llegir i escriure i en què, per tant, la lectura i l’escriptura són formes habituals de comunicació entre les persones.
Llegim quan trobem un avís a l’ascensor, quan consultem els horaris de sortida dels trens a l’estació, quan rebem o enviem un correu electrònic, quan participem en un xat, quan busquem en el diari a quina hora comença una pel·lícula, quan ens trobem una nota enganxada a la porta de la nevera, quan mirem la informació de contraportada d’un CD, quan fem els deures, consultem un diccionari o llegim un llibre.
Quantes situacions de lectura al llarg del dia! I que diferent és la manera com llegim segons la situació. No és el mateix buscar a quina hora comença la pel·lícula en un diari que llegir una novel ·la.
Les formes de vida del món en què vivim ens demanen tenir la capacitat de relacionar-nos a través del llenguatge escrit i, per tant, de comprendre i d’interpretar textos diversos.
Per comprovar el que acabem d’enunciar, fes una llista de totes les ocasions del dia en què has hagut de llegir alguna cosa. No t’oblidis de les ocasions en què ni t’has adonat que estaves llegint, per exemple, quan esmorzaves i llegies el nom de la marca de cereals que menjaves a la capsa o, fins i tot, la llista d’ingredients.
Per què és important saber llegir bé?
Creiem que la resposta ja és prou clara. És important saber llegir bé perquè si no som capaços d’interpretar correctament un text haurem de demanar ajuda constantment al llarg de la vida, sempre necessitarem que algú o altre ens expliqui què hem de fer, tant si parlem de llegir el prospecte d’un medicament com de l’enunciat d’un exercici o de llogar una bicicleta.
Llegir és imprescindible per a interpretar el món que ens envolta i, a més, per:
Informar-nos. Llegim diaris, revistes, consultem diccionaris, enciclopèdies, internet… per tenir o buscar informació.
Aprendre. Hi ha moltes maneres d’aprendre, una de les més comunes és la lectura i la comprensió de textos escrits expressament per a això.
Rebre l’herència que ens han deixat per escrit tots els científics, pensadors, historiadors, novel·listes, poetes, matemàtics, aventurers… que ens han precedit.
Obrir horitzons. Les persones que llegeixen i que llegeixen de tot solen ser persones més obertes al diàleg, més curioses per l’entorn, amb més capacitat de raonament.
Plaer. Per passar-ho bé, de la mateixa manera que escoltem música, mirem la televisió o fem una partida.
Fer gimnàstica mental. Perquè llegir és una activitat intel·lectual complexa que actua sobre els nostres mecanismes de comprensió i que ens manté intel·lectualment en forma.
Saps llegir en veu alta?
Quina impressió tan agradable que ens causa una persona que llegeix bé en veu alta! I és que llegir en veu alta és tot un art.
Per a llegir en veu alta, cal d’entrada entendre el que llegim. Si no entenem el que llegim difícilment podrem donar l’entonació i la velocitat adequades a la nostra lectura. Però massa sovint trobem persones que entenen perfectament el que llegeixen quan ho fan en silenci, i en canvi no llegeixen bé en veu alta, no vocalitzen ni entornen bé. Què passa?
Hi ha persones molt tímides, que es posen molt nervioses quan han de parlar o llegir en públic, persones que són conscients de les seves dificultats i els fa molta vergonya mostrar-les o persones que saben que tenen un defecte de pronúncia. Però, a la vida, hi ha situacions en què és imprescindible la lectura en veu alta en públic. Per exemple, per donar un avís per altaveu, llegir la llista de guanyadors d’una lligueta, llegir el resultat d’un concurs, fer un anunci, llegir una memòria, un treball. Això sense oblidar la participació en activitats com ara un recital de poemes o la lectura d’una obra de teatre.
Quins son els aspectes que convé tenir en compte per a fer una lectura en veu alta de qualitat?
Els aspectes que cal tenir en compte són els següents:
Comprensió del text. És necessari que, abans de llegir en veu alta, hàgim llegit el text en silenci i ens hàgim assegurat que l’hem entès.
Pronúncia. Per a pronunciar bé en llegir o en parlar, cal obrir bé la boca i articular els sons, ja que si no es fa així la dicció és confusa i exigeix esforç a qui escolta. Fins i tot podem dir que una persona que articula bé, però que pronuncia malament la “r” forta, per exemple, no és molesta per a qui escolta.
Entonació. No és el mateix llegir un avís que un poema. Cada text implica una entonació adequada per al contingut i, segons per a quin text, un punt d’emoció, de dramatisme, d’ironia…
Velocitat. Hem de llegir a una velocitat adequada que permeti dues coses: d’una banda, que l’oient tingui temps de comprendre el text, de lligar caps, i, de l’altra, que el lector pugui llegir sense embarbussar-se i mantenir la qualitat de la lectura en tot moment, sense arrencades ni frenades.
To de veu. Cal assegurar que el to de veu és ben audible per a tot l’auditori i que no és excessiu ni molest. I també que no es manifesta de manera monòtona. Una veu monòtona cansa tant com el rum-rum d’un motor que, quan s’atura, produeix una immensa sensació de repòs.
A més dels aspectes estretament relacionats amb el fet estricte de llegir, la lectura en veu alta demana també altres habilitats:
Posició del cos. El cos ha d’estar ben recte, tant si llegim drets com asseguts, i en una posició natural, no forçada. No és agradable veure una persona que llegeix en una posició desmanegada, ja que amb aquesta actitud mostra que el que està fent no és important i l’oient ho sent com un menyspreu,
Posició del paper. Hem de subjectar el paper o el llibre de manera que l’oient pugui veure la cara del lector, veure el moviment dels llavis i apreciar l’expressió.
Mirada. Encara que estiguem llegint, hem de ser capaços, de tant en tant, d’aixecar la mirada i repartir- la entre el públic. Podem aprofitar les pauses.
Gest. Cal acompanyar algunes lectures amb un gest de la mà que queda lliure per a accentuar l’expressió.
Gestió del silenci. En la lectura en veu alta, els silencis poden marcar emoció, misteri, sospita…
La lectura en veu alta a l’aula és una lectura allunyada de les situacions més quotidianes de lectura, però que té una llarga tradició. Per a molts no és un moment agradable, perquè cadascú té un ritme propi de lectura i és molt pesat llegir a un ritme que no és el nostre. L’hem de valorar, però, com un exercici d’atenció, de primer contacte amb un text i d’estimulació de la comprensió lectora.