Resultats de la cerca

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del Conservatori Municipal…

Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment

Vida De petit cantà al cor de l’església de la seva vila natal i el 1909 començà a estudiar piano amb John Heintze al Conservatori de Malmö Més tard es traslladà a Estocolm, on continuà la seva formació al conservatori 1915-19 amb R Andersson piano i E Ellberg composició L’any 1919 debutà com a director d’orquestra a Norrköping amb una obra pròpia, les Tres peces de fantasia El 1920 era a Dresden estudiant direcció orquestral amb Kurt Striegler i piano amb Richard Buchmayer, i l’any següent tornà al seu país natal El 1923 fou nomenat vicepresident de la secció sueca de la Societat…

Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…

Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…

D’infant anà amb els seus pares a Buenos Aires Hi visqué la música a l’ambient familiar, ja que el seu pare treballà com a contrabaix al Tetro Alcázar teatre de varietats, on també donà lliçons de piano El 1875 es traslladà a Córdoba, on estudià música Per encàrrec del govern argentí, compongué un Himno a la patria i una cançó escolar, Mayo Participà en l’organització de la Sociedad Argentina d’Autors 1910 El 1881 tornà a Europa, i des del 1883 residí a Barcelona, on féu amistat amb Isaac Albéniz i estudià piano amb C Vidiella i harmonia amb F Pedrell El 1885 anà a Brusselles, on estudià amb…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…

Ingressà com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A Nin i Serra El 1873 s’establí a Barcelona i, pensionat per les diputacions de Tarragona i Girona, pogué anar a Roma 1876 i a París 1877-78 El 1894 passà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori Com a compositor deixà diverses òperes, com L’último abenzeraggio 1874, Quasimodo 1875, Cléopâtre 1878, Eda 1887, Mara 1889, I Pirinei basada en la trilogia Els Pirineus , de V Balaguer, 1893 estrenada al Liceu el 1902, La Celestina 1902, El comte Arnau 1904, amb text de…