Resultats de la cerca

Destacà en els Campionats d’Espanya i es proclamà campiona de fons de 20 km 1989, 1991 i en cursa de 10 km 1990 Fou campiona de Catalunya de mitja marató 1995, de 10 km 1995 i de cros per equips 1998 Guanyà també la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus 1990 Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola Per altra banda, participà també en curses de velocitat i baté el rècord català de 110 m tanques

Formà part de la secció d’atletisme del CN Montjuïc Es proclamà campió de Catalunya en salt d’alçada en pista coberta 1999 i en decatló/heptatló 1991, 1992, 1993, 1996, 1998 Fou campió d’Espanya de decatló a l’aire lliure 1992, 1993 i d’heptatló/octatló en pista coberta 2000 Aconseguí la medalla d’or en decatló a l’aire lliure al Campionat Iberoamericà de Sevilla 1992 Fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 1993

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions

En el seu palmarès hi ha més de cinquanta medalles d’or que aconseguí en l’àmbit espanyol en totes les disciplines i categories El 2004 conquerí la primera medalla en la categoria absoluta, una plata en figures En l’àmbit internacional, assolí la medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa sub-21 2008 i dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2011, 2012, ambdues en l’especialitat de combinada Té el rècord d’Espanya absolut en figures i en combinada

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa de raid per equips juntament amb Maria Álvarez, Oriol Casals i Francesc Xavier Casellas 2011 Guanyà la medalla d’or a la Copa Interautonomías 2012 Assolí la medalla de bronze al Campionat de Catalunya en la categoria sènior per equips, juntament amb Marc Codina i les germanes Silvia i Ana María Yebra 2006 S’afilià a la Federació d’Hípica de Navarra i fou subcampiona de Navarra 2010

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Format a Sant Carles Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909 El 1912 féu el seu primer cartell de toros Exposà a Madrid i a Bilbao 1919 Collaborà a La Esfera , Mundo Gráfico , El Mercantil Valenciano , etc El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934 Foren remarcables les seves exposicions a Nova York 1945 i a Mèxic 1949 És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui

Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”