Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
quadrifonia
Electroacústica
Sistema d’enregistrament i reproducció de so mitjançant quatre canals independents que, tot i que representa un perfeccionament sobre l’estereofonia, que només n’utilitza dos, no ha tingut èxit comercial i a l’últim ha desaparegut.
xiular
Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
posició feble
Fonètica i fonologia
Posició ocupada per un so que no ofereix gaire capacitat de resistència i que fàcilment pot experimentar alteracions o que no s’acorda amb l’estructura fonològica de la llengua; és feble, per exemple, la posició posttònica.
ploricó
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament de so, efecte paràsit de freqüència molt baixa (generalment inferior a 10 Hz), introduït en el senyal enregistrat a causa de les irregularitats de la velocitat durant l’enregistrament o la reproducció.
ambiofonia
Electroacústica
Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so ( estereofonia
, quadrifonia
), que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts.
bugle
Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)
Música
Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.
A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots L’instrument més agut de la família, el sopranino o…
equalitzador
Electroacústica
Aparell auxiliar dels sistemes de reproducció de so que permet de modificar la tonalitat dels sons mitjançant una sèrie de controls, cadascun dels quals actua sobre una part de l’espectre sonor, cobrint, entre tots, tot l’espectre.
Hi ha equalitzadors monofònics o estereofònics, segons que tinguin un o dos canals de senyal En el segon cas els controls poden estar junts per ambdós canals o bé separats Els equalitzadors gràfics tenen els controls disposats verticalment de manera que la seva posició dóna aproximadament la forma de la corba de resposta de l’aparell Cada control actua sobre un filtre que abasta una part de l’espectre de freqüències en el cas dels equalitzadors gràfics els controls varien l’atenuació o el guany del filtre El nombre de controls, i per tant el de filtres, pot anar de cinc fins a dotze o més Els…
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…
inxa
Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
batedor
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.