Resultats de la cerca

Debutà amb poemes d’un dandisme accentuat, i més tard es mostrà expressionista a Het Sienjaal ‘El senyal’, 1918 La guerra l’influí en Bezette Stad ‘La ciutat ocupada’, 1921, publicada amb tipografia rítmica Després del seu exili a Berlín fins el 1921 cercà la poesia pura Influí notablement sobre els poetes experimentals dels anys cinquanta, tant a Holanda com a Flandes Pel que fa a la prosa, el seu estil de vegades recorda Kafka De la seva producció cal destacar Gedichten ‘Poemes’, 1928, Grotesken Het bordeel van Ika Lock ‘Grotescs el bordell d’Ika Lock’, 1925, Diergaarde voor…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…

Té l’origen en l’antiga biblioteca de la casa ducal de Borgonya, fundada per Felip el Bo al s XV Més tard, Felip II de Castella establí la primera biblioteca reial a Brusselles, però després de la Revolució Francesa els llibres foren dispersats El 1837 el govern belga la reuní de nou i, afegint-hi els fons de diverses cases religioses secularitzades, organitzà l’actual biblioteca Funciona com a biblioteca nacional de l’estat belga Posseeix 5 milions de volums, 18 000 periòdics, 35 000 manuscrits, 33 650 llibres rars, 700 000 impresos, 100 000 mapes i 160 000 monedes i medalles…

Format a Mallorca 1962 per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i els pintors Martin Bradley anglès, Frank Hodgkinson australià, Elsa Collie canadenca, Richard Kozlow, Theodore Kliros, Georges Sheridan, William Waldren el capdavanter, Thea Winger i Norman Yanikum nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller Es presentà a les Galeries Quint, de Palma agost del 1962 i significà la manifestació més important de l’art no-figuratiu a les Illes Un any més tard, Bradley, Kozlow i Collie foren substituïts pels pintors Michel Albert francès i John Ulbricht nord-americà i per l’…

Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou…

Fou fundada a la darreria del s XIII per Aimerico, pare de Cencio Camerario —que esdevingué el papa Honori III — El nebot d’aquest, Luca s XIII, fou el primer que portà el títol de Sabello , del qual es derivà el de Savelli féu costat a l’emperador contra el papa Gregori IX i donà una gran puixança a la família El seu fill Jaume fou el papa Honori IV Més tard, els Savelli s’uniren als Colonna contra el papa Bonifaci VIII, malgrat la rivalitat que existia entre ambdues famílies La dinastia, molt influent en els medis eclesiàstics, s’extingí el 1712 amb Giulio Savelli

Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc

Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento

Educat en una escola d’un missioner protestant anglès, fou batejat, però abjurà més tard 1893 Aquest any fundà la revista Bungaku-kai , portaveu del Romanticisme al Japó Es donà a conèixer amb el recull de poemes Wakana-shū ‘Rebrots novells’, 1897 Però la seva obra cabdal és la novella Hakai ‘Violació de les ordres’, 1906, amb la qual esdevingué capdavanter del moviment naturalista en el seu país Més endavant, Shinsei ‘La vida nova’, 1919 i Yoake mae ‘Abans de l’alba’, 1929 marquen una reacció contra l’idealisme Encara començà una altra novella, Tōhō no Mon ‘La porta d’Orient’,…