Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
Baza
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu Baza.
És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489
Acadèmia Artisticoliterària de Lleida
Primera institució cultural creada a Lleida, com a resultat de l’impacte produït per la Renaixença.
A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895
Padern
Cristianisme
Bisbe dels cristians de Tortosa.
El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat
Front Popular per a l’Alliberament de Palestina
Organització revolucionària palestina fundada el 1967 per Georges Ḥabaš.
Fruit de la unió de diversos grups nacionalistes palestins, abraçà el marxisme Hostil a Israel, als països proisraelians i als estats àrabs conservadors, ha fet atemptats a Israel i a Europa i ha tingut diverses escissions Aliat amb Al-Fatah , 1973, des de la meitat dels anys setanta perdé protagonisme Mantingué una posició ambigua en la crisi interna de l’OAP del 1982, i és contrari als acords entre Israel i l’OAP del 1993
campanya de Palestina
Militar
Conjunt d’operacions militars (1915-17), durant la Primera Guerra Mundial, que donaren el control de Palestina i Síria a la Gran Bretanya.
L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici
Eduard Schnitzer
Geografia
Història
Explorador alemany, conegut pel pseudònim d’Emín Paixà.
Metge, el 1865 entrà al servei de l’exèrcit turc i el 1875 de l’egipci Nomenat 1878 governador de la província sudanesa d’Equatòria pel general britànic Gordon, el 1885 en fugí arran de la revolució sudanesa de Muḥammad Aḥmad mahdī Recollit per Stanley, que el portà al Caire 1888, passà al servei d’Alemanya, que l’envià a Tanganyika Fou assassinat pels mercaders àrabs d’esclaus, els quals havia perseguit
Malatya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central, Turquia.
Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hitita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi
Chalon-sur-Saône
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, al departament de Saona i Loira.
Situada a la Bresse, a la vora del riu Saona Ciutat industrial, té indústria alimentària, tèxtil, siderúrgica, mecànica i química Mercat de vins i port fluvial important Drassanes Saquejada pels vàndals i per Àtila 451, fou capital del regne de Borgonya al segle VI, i fou ocupada pels àrabs l’any 732 Al segle IX esdevingué centre del comtat de Chalon , que el 1267 fou cedit pel comte Joan I al duc de Borgonya
Miquel Ferrà i Martorell
Literatura
Narrador.
Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira, La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993, La primavera…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina