Resultats de la cerca

Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès  residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’…

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes

Filla de Josep Llimona  i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de Montserrat, i a altres…

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns

Regnà dinou anys, segons el Cànon dels Reis de Torí Envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses, i manà construir la piràmide esglaonada de Sakkara primer exemple de piràmide i d’edifici tot de pedra, la qual fou bastida per l’arquitecte Imhotep