Resultats de la cerca

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus

Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes

Filla de Josep Llimona  i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril 

Fill d’Amenemhat I, és un dels grans monarques del Regne Mitjà A causa de l’assassinat del seu pare, hagué de superar una crisi dinàstica La seva política exterior fou com la de tots els sobirans dels Regnes Antic i Mitjà, defensiva respecte a l’Àsia i ofensiva a Núbia Ja l’any 1963 aC havia ocupat gran part de la Baixa Núbia i el 1954 aC la sotmeté definitivament hi establí una sèrie de guarnicions i començà a exercir un control sobre l’àrea compresa entre la 2a i la 3a cascada, el regne de Kuš A l’interior, explotà un gran nombre de pedreres Wādī al-Ḥammāmāt, Hatnub, ‘Aswān, etc i de mines…

Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes africans 373-375…