Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Munussa
Història
Valí de la Tarraconense i Septimània, anomenat ‘Uṯmān Abū Nāṣir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.
Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’'Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī
Nambad
Cristianisme
Bisbe, probablement d’Urgell.
Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya
Mubašir Nāṣir al-Dawla
Història
Segon emir independent de les Balears (~1095-1114).
Eunuc i llibert d’'Abd Allāh al-Murṭadā, al qual succeí Emprengué diverses expedicions guerreres acollí els reis destronats de Dénia ‘Alī ibn Muǧāhid Arran de l’expedició catalanopisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí ‘Abd Allāh ibn Maymūn a l’emir almoràvit ‘Alī ibn Yusūf en petició d’ajuda
Muḥammad I de Còrdova
Història
Cinquè emir de Còrdova (852-886).
Fill d’'Abd al-Raḥmān II, el seu govern fou d’una gran inestabilitat política a Al-Andalus revolta de Toledo 853-858, insurrecció dels muladites Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Galliqī , Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī i atacs normands i d’Alfons II d’Astúries Al seu temps es desencadenà una forta persecució mossàrab, sobretot a Còrdova
Alfons II d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (791-842).
Fill de Fruela I i de Múnia En morir el rei Silo 783 fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill illegítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron Alfons establí la cort a Oviedo El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de fer una…
Abū Yaḥyà Muḥammad ibn Hāšim
Història
Governador tugíbida de Saragossa.
Ajudà ‘Abd al-Raḥmān III contra els cristians 934 però el 937 es reconegué tributari de Ramir II de Lleó Aquest rei, el de Navarra i Abū Yaḥyà formaren un bloc contra ‘Abd al-Raḥmān però aquest vencé la coalició i obligà Abū Yaḥyà a sortir-ne El 939 Abū Yaḥyà formà part de la gran expedició musulmana derrotada a la batalla de Simancas, on caigué presoner de Ramir II de Lleó
Naǧd
Regió muntanyosa de l’Aràbia desèrtica.
Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn…
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn
Història
Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).
Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina