Resultats de la cerca
Es mostren 3844 resultats
Salmanassar III
Història
Rei d’Assíria (858-824 aC).
Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de Memfis 671…
Adad-nīrāri II
Història
Rei d’Assíria (911-891 aC).
Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el segle IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria
Teglatfalassar I
Història
Rei d’Assíria (1115-1077 aC).
Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques…
Teglatfalassar III
Història
Rei d’Assíria (745-727 aC).
Com Teglatfalassar I, fou un dels monarques assiris més guerrers Posà fi 738 al poder del regne d’Urartu a Síria i Cilícia Al NE baté una coalició de quatre reis vassalls de Wassurme, gran cap del Tabal Cilícia, el qual deposà 730 Al S, s’imposà als capitosts arameus de Babilònia, entre els quals sobresortí Marduk-apal-iddina el Merodoac-baladan de la Bíblia, i en conquerí el regne 729 En lloc de fer pujar al tron un home de palla, es coronà sobirà del territori amb el nom de Pulu
Teglatfalassar II
Història
Rei d’Assíria (967-935 aC).
El seu regnat clogué un període de gairebé un segle i mig de decadència assíria 1076-934 Hom sap molt poc del seu govern, tret que els arameus ocuparen Gidara, a mig camí de Harran i Assíria
Demetri I de Síria
Història
Rei de Síria (162-150 aC).
Fill de Seleuc IV, d’ostatge a Roma, li fou pres el tron pel seu oncle Antíoc IV i pel fill d’aquest, Antíoc V Havent retornat com a rei a Síria, intentà de subjugar els Macabeus i sufocà algunes revoltes del decadent reialme La seva política d’expansió ocasionà l’ajuda dels estats veïns al pretendent Alexandre I Balas, mentre Demetri era vençut i mort
Demetri III de Síria
Història
Rei de Síria (95-88 aC).
Fill d’Antíoc VIII Amb l’ajuda d’Egipte s’imposà a Antíoc X i es repartí el reialme amb el seu germà Felip Intervingué a Judea a favor del partit fariseu contra els asmoneus Es barallà amb Felip els parts el feren presoner i morí en captivitat 87
Assurnasirpal II

Escultura assísiria d’Assurnasirpal II de pedra procedent de Nimrud (segle IX a C) (Orient Mitjà)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Assíria (883-859 aC).
Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus Bit Zamani, Bit Adini, etc, derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis
Timoteu
Història
Polític i general atenès.
Fill de Conó, deixeble de Plató i d’Isòcrates, fou estrateg el 378 aC, quan es tornà a constituir la lliga naval atenesa Recuperà les illes de la mar Jònica 376-75, però, acusat el 373 aC pel seu fracàs a la mar Egea, entrà al servei de Pèrsia Tornà a Atenes el 367 aC i combaté l’hegemonia tebana, que comptava amb l’ajut dels perses No aconseguí de reconquerir Amfípolis 360 aC ni tampoc el triomf en la decisiva batalla d’Embata 356 aC, motiu pel qual fou exiliat a Calcis, on morí 354 aC La seva política ha estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina