Resultats de la cerca

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà  stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs de la seva…

Se n'anà a Mèxic 1731, on, a la capital, féu la Capilla del Sagrario de la catedral, en la qual l’entrada fou concebuda a manera de gran retaule, amb estípits com a principal ornament, novetat que tingué un ampli ressò, i que també utilitzà a la portada del Colegio de las Vizcaínas 1773

Comte de Miraflores de los Ángeles, es mogué en l’ambient de braus i toreros Conreà primerament una poesia de caràcter popular, i després evolucionà cap a un estil amb trets gongorins i més endavant surrealistes Publicà Andalucía la baja 1927, La Toriada 1928 i Romances del 800 1929

Participà en la guerra contra Napoleó i fou governador de Cadis 1810 Virrei a Nova Espanya 1810-13, féu cara al moviment emancipador d’Hidalgo i rebé el marquesat de la Reunió i de Nova Espanya El 1818 fou capità general de Galícia

El 1903 es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se a la pintura També visqué a París, on conegué els components de l’escola de París, hi rebé la influència d’ABourdelle i collaborà amb ell en la decoració del Théâtre des Champs Élisées 1912 L’any 1919 s’installà de bell nou a Madrid, on prosseguí una obra en la qual revela les influències de PCézanne i del cubisme

Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la…

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

Format a Itàlia 1525, al taller de Perino del Vaga, és documentat a Sevilla l’any 1550 S'inscriu en el corrent manierista intellectual proper a Vasari Hom el considera un dels introductors del manierisme romà a la península Ibèrica D’ell partí l’escola sevillana que, en arribar a Herrera el Viejo, introduí un cert naturalisme Hom en destaca el Retaule del Naixement 1955, catedral de Sevilla

Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando