Resultats de la cerca

Fou deixeble d’A Schönberg a l’Acadèmia d’Arts de la seva ciutat natal, i debutà amb l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, formació que dirigí entre el 1925 i el 1931 Expulsat d’Alemanya pel règim de Hitler, el 1933 es refugià a Anglaterra, on adoptà la nova nacionalitat Des d’aquest moment utilitzà el nom de Georges Walter, fins el 1948, any en què tornà a fer servir el seu nom autèntic Entre el 1933 i el 1939 fou director musical de la Columbia Grammophon Company, per a la qual realitzà enregistraments fonogràfics amb diverses orquestres, especialment la de la BBC Del 1943 al 1960 fou…

Fou deixeble d’Albert Döscher a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal El 1947 ingressà a la Filharmònica d’Hamburg, on romangué fins el 1949, any en què passà a formar part de la Simfònica de Düsseldorf 1949-64 El 1956 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Munic, i des del 1961 fou habitual de l’orquestra de Bayreuth, a la qual hagué de renunciar quan fou cridat com a solista de la Filharmònica de Berlín el 1964 Fou professor de la Hochschule de Düsseldorf fins el 1964, i posteriorment, de la Hochschule de Berlín Enregistrà els quatre concerts per a trompa de WA Mozart…

Estudià a la Universitat Humboldt de Berlín amb H Abert i H Schering, EM Hornbostel i A Sachs Treballà a la Universitat de Berlín 1934-45 i el 1953 fou nomenat director del departament històric de l’Institut de Musicologia, al qual estigué vinculat fins que es retirà el 1971 Del 1963 al 1967 ensenyà a la Universitat Tècnica de Berlín Els seus treballs inicials tractaren sobre temes organològics, però la major part de la seva recerca s’orientà vers la música tradicional i l’etnomusicologia Fou el responsable de diverses iniciatives editorials en el camp…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra a Colònia i Essen Posteriorment amplià la seva formació musical a Suïssa, on fou deixeble de M Fiedler, F Lehmann i H Scherchen Debutà com a director coral i s’especialitzà en el Barroc tardà El 1932 es presentà com a director d’orquestra a Berlín Entre el 1938 i el 1945 fou director musical de diversos enregistraments de la companyia discogràfica de C Lindström El 1945 fundà l’Orquestra de Cambra de Berlín, i tres anys més tard, el Cor de la Ràdio de la República Democràtica Alemanya A partir del 1960 actuà assíduament a…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de…

Publicà un Aperçu de l’histoire des langues neolatines en Espagne 1857, amb G de Clermont, i Raymond Lull und die Anfänge katalonisches Literatur 1858

Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900

Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual…

Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…