Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
Pere Feliu Perelló
Literatura catalana
Política
Poeta i polític.
Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes
,
Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona
Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència, creada a Barcelona el 1840 per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.
Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències
camí veïnal
Construcció i obres públiques
Camí construït i conservat a expenses del municipi amb subvenció estatal o de les diputacions provincials o bé totalment a càrrec seu, bé que l’ajuntament pot fer repartiments entre els veïns.
El camí també pot ésser obra d’una comunitat de veïns o dels propietaris de les terres afectades Acostuma a ser camí carreter però a muntanya hi ha molts d’aquests camins que són de ferradura
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat…
Briançon
Localitat
Localitat del Delfinat, Occitània, al departament d’Alts Alps, França, situada a la confluència del Guisanne i la Durença.
Encerclada per les fortificacions construïdes per Vauban, s’ha anat desenvolupant pel fet que és la cruïlla de camins que duen a Itàlia i a Grenoble Estació d’esports d’hivern, vora la qual hi ha mines de carbó
Cobá
Carrer de Cobá
Claudio Montes (CC BY-NC 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia al nord de Yucatán, Mèxic.
Habitada durant part de l’imperi maia vell i part del nou Els seus monuments són dels segles VII al XII, i són importants els camins empedrats per sobre el nivell del sòl Hi ha 32 esteles de pedra
esquadra
Militar
Partida de paisans armats filipistes actius al Principat de Catalunya durant la guerra de Successió.
No tenien una organització sistemàtica ni gaire relació entre ells Ajudaven l’exèrcit al marge del comandament polític, vigilant passos i camins i fent de guies i d’espies de les tropes regulars S'anaren dissolent el mateix 1714
Al final d’any es fa efectiu el traspàs dels serveis d’Obres Públiques a la Generalitat
Fins al final d’any no es fa efectiu el traspàs dels serveis d’Obres Públiques a la Generalitat, aprovat dos anys abans la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat fa públic un pla d’autopistes, carreteres i camins
ortogènesi
Biologia
Tendència evolutiva de les línies filètiques a seguir camins fixos i predeterminats sense intervenció de l’adaptació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per Haacke 1893, però el seu ús no fou general fins que Eimer l’utilitzà el 1897 El concepte d’ortogènesi varia molt segons els diferents autors Per a uns és una tendència general de tot el procés d’evolució per a uns altres l’ortogènesi descriu alguns casos d’evolució en un sentit molt determinat n'hi ha que l’empren en el sentit que l’evolució és predeterminada per un principi vital vitalisme i, finalment, n'hi ha que veuen en l’ortogènesi l’acció del medi lamarckisme En un altre extrem hi ha la utilització del terme “ortogènesi” en sentit…