Resultats de la cerca
Es mostren 1096 resultats
Gran Premi de Marxa Ciutat del Prat

Cartell del Gran Premi de Marxa Ciutat del Prat del 2011
NET EC
Atletisme
Prova internacional de marxa atlètica disputada anualment al Prat de Llobregat entre el 1976 i el 2011, organitzada conjuntament per l’Ajuntament i la Pratenc Associació d’Atletisme.
En moltes edicions coincidí amb el Campionat de Catalunya de diverses categories Tenia un recorregut urbà, amb sortida i arribada a la plaça de Pau Casals Els darrers guanyadors foren Jesús Ángel García Bragado i Beatriz Pascual També guanyaren i es proclamaren campions de Catalunya de l’especialitat els marxadors locals Josep Marín 1978 i Daniel Plaza 2000, i altres figures com Valentí Massana, David Márquez, Josep Antoni González Coba-cho, José David Domínguez, Mari Cruz Díaz i María Vasco
Josep Baró i Güell
Música
Professor, compositor i director de cobles català.
Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona
Eduard Bocquet
Música
Violinista.
Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí
Club Hoquei en Línia Jujol

Jugadores del Club Hoquei en Línia Jujol
Club Hoquei en Línia Jujol
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Sant Joan Despí.
Fundat el 2001, començà a practicar l’hoquei sobre patins en línia en el si de l’escola primària Pau Casals En la seva fundació adoptà el nom de l’escola Arquitecte Jujol, on l’Ajuntament els cedí una pista L’equip sènior femení guanyà dos Campionats d’Espanya 2006, 2007, tres Lligues espanyoles 2007, 2008, 2009, una Copa de la Reina 2009 i tres Lligues Catalanes 2006, 2007, 2008 També disposa d’equips en categories inferiors i escola d’hoquei sobre patins en línia
Laia Muixí Crusellas
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa de raid per equips juntament amb Maria Álvarez, Oriol Casals i Francesc Xavier Casellas 2011 Guanyà la medalla d’or a la Copa Interautonomías 2012 Assolí la medalla de bronze al Campionat de Catalunya en la categoria sènior per equips, juntament amb Marc Codina i les germanes Silvia i Ana María Yebra 2006 S’afilià a la Federació d’Hípica de Navarra i fou subcampiona de Navarra 2010
Josep Comas i Masferrer
Política
Polític liberal.
Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Joan Prat i Forga
Música
Violoncel·lista i compositor.
Format a Olot i a Barcelona, fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de Pau Casals fins el 1936 Els anys trenta també representà, com a director, diverses emissores radiofòniques El 1939 tornà a Olot per a fer-se càrrec de l’Escola Municipal de Música, i hi fundà l’Associació de Música i el Quartet de Corda, del qual fou membre Entre d’altres composicions, cal destacar Danses vuitcentistes 1963, les sardanes Flor de muguet 1964 i La dama i el cavaller 1968 i la suite Divertiment 1968
Joaquim Pujol i Grau

Joaquim Pujol i Grau
© Pujol Grau 2012
Art
Artista plàstic.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà
Pelagi Negre i Pastell
Historiografia
Història del dret
Advocat, polític i historiador.
Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina