Resultats de la cerca

Fou un dels primers de la ciutat i estava situat entre els actuals carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner Darrere del gol sud hi havia l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina Era de propietat privada, i el primer equip que l’utilitzà, fins l’any 1903, fou l’Hispània El 1905 el llogà el Futbol Club Barcelona, que l’estrenà el 26 de febrer d’aquell any en un amistós contra el Català 2-3 El club blaugrana hi jugà fins que es traslladà al camp del carrer de la Indústria, l’any 1909 Alhora, el camp deixà d’existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc…

Oficialment fou fundada el 1928, però té un antecedent en la Federación Catalana de Aficionados al Billar, fundada el 1927 i ja inscrita el mateix any en la Unió Internacional de Federacions d’Aficionats al Billar La seva creació es deu als esforços de Raimon Vives Gironès, que en fou el primer president La reunió fundacional serví també per a impulsar la constitució del Club Billar Barcelona i la Federació Espanyola de Billar Totes tres entitats tingueren inicialment la seva seu al Cafè Novetats del barceloní carrer de Casp Sota la presidència de Miquel Llompart 1980-2012 i des de la nova…

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com…

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una important…

Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana 1937, durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions El 1946 debutà amb el documental Bambini in città , i el 1948 rodà el primer film de ficció Proibito rubare , i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia 1953 i Pane, amore e gelosia 1954 Amb Tutti a casa 1960 adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube 1963, Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano 1969, Lo scopone scientifico 1972, Delitto d’amore 1973,…

És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política , estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc, i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’…

S’inicià en el món de l’esport el 1919 com a soci del Centre Excursionista Rafael Casanova de Barcelona Fou un dels fundadors de la secció d’atletisme d’aquesta entitat Un cop dissolta, passà al Reial Club Deportiu Espanyolde Barcelona, on practicà marxa i proves defons, i fou un dels impulsors de la secció de rugbi El 1927 formà part del comitè provincial de la Federació Catalana d’Atletisme El 1929 fou un dels fundadors de la secció d’atletisme del Club Esportiu Júpiter i més endavant de la secció de l’Agrupació Excursionista Icària del Poblenou El 1932 creà Acció Atlètica, on…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat Universitària i…

Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de…

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la direcció…