Resultats de la cerca

Filla del rei Sanç I i de Toda Aznárez Fou casada primer 924 amb el rei Ordoni II de Lleó i Galícia però, vídua el mateix any, es casà amb el comte d’Àlaba, Álvaro Herramélliz Finalment, es casà 932 amb el comte Fernán González de Castella

Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a la consagració…

L’emperador Enric IV, excomunicat per Gregori VII 1076, es presentà inesperadament 1077 davant el castell, on el papa s’havia refugiat protegit per la comtessa Matilde de Canossa, i restà tres dies peu nu fins que Gregori VII, hesitant, li llevà l’excomunió De fet, Enric IV retornà a la política antipapal anterior Anar a Canossa ha esdevingut sinònim d’humiliar-se davant l’adversari El castell fou destruït el 1225 pel poble de Reggio

En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador

L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa

Ajudant de camp del tsar Pau I, arribà a mariscal i fou nomenat ministre d’afers estrangers 1798 i comte 1799 Contrari a l’aliança amb França, fou destituït 1801 El 1812 fou fet governador de Moscou, que féu evacuar i incendiar davant la invasió francesa Assistí al congrés de Viena 1814-15 La seva filla afrancesà el nom, Sophie Rostoptchine, en installar-se a França i casar-se amb el comte de Ségur comtessa de Ségur

Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur