Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial…

Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat El toquen dos músics -els txalapartariak -, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges…

Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…

Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica…

Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa