Resultats de la cerca

Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium…

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució…

Vida i obra Jesuïta 1746-68, ensenyà humanitats a Cervera i filosofia a la Seu d’Urgell Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca universitària, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial publicat per M Batllori Tot i que publicà només algun opuscle, fou un intellectual ben conegut en els cercles erudits italians Tornat a Vic el 1798, publicà De uita et scriptis Iosephi Finestres Cervera 1802, on, a més, ofereix moltes dades per a la història de la Universitat de Cervera Tenia un coneixement profund dels autors clàssics…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…

Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des…

Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia…

El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…