Resultats de la cerca

Inicià la seva filmografia amb L’auberge rouge 1923 i esdevingué amb La chute de la maison Usher 1928, un dels màxims exponents de l’avantguardisme francès De la seva obra teòrica es destaca Bonjour cinéma 1921, Intelligence d’une machine 1946 i Le cinéma du diable 1947

Tenia un sentit de l’humor poètic Fou autor de diferents reculls satírics Le Colonel de la Rocque , d’àlbums inspirats en el Gènesi i de nombrosos dibuixos publicitaris

Diputat 1944 i ministre d’economia 1947-50 i 1952-54, contribuí activament a la creació del Benelux Constituí un govern cristià social que preparà el retorn del rei Leopold III

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a la televisió

Doctorat a París el 1945, el 1948 era fellow d’hematologia a la Harvard Medical School i d’immunologia l’any següent L’any 1980 li fou concedit el premi Nobel de medicina, que compartí amb G Snell i B Benacerraf Els seus treballs més importants són dedicats a l’estudi dels antígens de superfície dels leucòcits, i la localització dels gens que controlen la seva producció i transmissió hereditària Aquests treballs han tingut una gran repercussió en l’estudi de la histocompatibilitat i els trasplantaments de teixits

Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845

Conservador del Cabinet des Médailles de París És autor d’estudis i catàlegs numismàtics La numismatique antique , 1944 i de diversos treballs sobre història de l’art i civilització hispànics 1947-1953

Començà a pintar a París Fou detingut i empresonat pels nazis, que posteriorment l’internaren en un manicomi El seu informalisme reflecteix un món orb i sense esperança, expressat per mitjà d’una coloració composta de tons apagats al costat de pinzellades cridaneres Exposà per primera vegada el 1944 El 1947 illustrà amb litografies la Descripció d’un combat , de Franz Kafka És representat al museu d’art modern de París

Cursà estudis de dret a París, que deixà inacabats Treballà en feines de publicitari fins que esdevingué secretari de Louis Jouvet, la qual cosa li permeté d’iniciar la seva carrera de dramaturg amb L’Hermine 1932 La seva obra heretà certs elements de la tradició romàntica els quals posà al servei tant del melodrama com de la comèdia amb un notable pessimisme sobre la condició humana, però sempre amb un sentit exacte de la mesura, que el portà a ésser un dels representants de la pièce bien faite i, en general, del teatre burgès, i a obtenir un ressò mundial Segons el caràcter que tenien, ell…