Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
avemaria
Música
Oració de l’Església Catòlica romana a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria.
Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…
Josep Pratmarsó i Parera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1942 Les seves relacions amb l’avantguarda artística dels anys trenta i el seu treball amb RDuran i Reynals influïren molt en la seva obra Fou arquitecte municipal de Terrassa 1944-62 i de Centelles 1953-59, però les seves obres més representatives són a la Costa Brava —habitatges unifamiliars— Mas Vidal 1958, Mas Garba 1959 a Vall-llòbrega, Casa Cantarell 1962 a Sa Riera, Casa Ortínez 1971 a Mont-ras, Casa Enric 1973 a Begur, Casa Berini 1983 a Calonge A Barcelona l’edifici d’habitatges al carrer de la Manigua núm 250 1966 és un dels seus pocs exemples d’habitatges…
Étienne de Ponte d’Albaret
Història
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718).
Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per renúncia del seu…
Manuel Feliu i de Lemus
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…
Sant Pere de Montesquiu (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, es devia aixecar a prop de les restes del castell de Montesquiu, que es trobava dalt d’un turó, a prop de l’Astor Tot i que el lloc de Montesquiu no és documentat fins a l’any 1332, aquesta església, com el castell, fou segurament construïda en època romànica En uns capítols acordats el 1433 entre Rafel Sesilles, comanador de Sant Miquel de la Manresana, i Dalmau Pujalt, rector de Santa Maria de Segur, s’entreveu que l’església de Montesquiu era sufragània de la de Segur Segons aquest document només podien ser batejats a Sant Pere de…
Joaquim Rosselló i Ferrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858 Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri 1864 i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa 1890 Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca l’impellí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors , devoció que ell sempre havia fomentat Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació allà residí fins el 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el…
Agustí Valls i Vicens

Agustí Valls i Vicens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre i religiós, la…
,
Mercè Llimona i Raymat
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora de llibres per a infants.
Filla de Joan Llimona i Bruguera Estudià a Llotja però s’acabà de formar al taller del seu oncle, l’escultor Josep Llimona Collaborà també en revistes infantils i féu originals destinats a estamperia i nadales Els seus dibuixos, plens d’expressivitat i tendresa, recreen acuradament l’ambient interiors, paisatges, etc en què es mouen els personatges Fou presidenta del Cercle Artístic de Sant Lluc 1936-66 i de l’Associació Professional d’Illustradors API Entre les seves obres més conegudes hi ha els llibres Tic Tac 1942, Bibí, el soldadet de plom 1986 i Peter Pan i Wendy 1994 També…
Pietro Berretini

Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…
Friedrich Funcke
Música
Compositor i musicògraf alemany.
En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina