Resultats de la cerca

Fill petit dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Fins a onze anys estudià violí Ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumne de violoncel de Paul Tortelier i Pierre Pasquier Obtingué un primer premi en violoncel i un altre en música de cambra Fou guardonat al Concurs Pau Casals de Budapest 1968 i al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, de Florència 1969 Amb els seus germans, Patrice i Frédérique , formà el Trio Fontanarosa Durant dotze anys, entre el 1968 i el 1980, formà part de l’Orquestra de l’Òpera de París, i parallelament es…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan, que la convidà…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà al Conservatori de Madrid amb José Rivera i Pedro Fontanilla Més tard, entre el 1930 i el 1934, amplià coneixements d’harmonia i composició a Itàlia Com a compositor, s’especialitzà en música teatral, cançons i cuplets, que estrenà amb gran èxit i que foren interpretats, entre d’altres, per cantants com Raquel Meller, Concha Piquer, Celia Gámez, Mistinguett, Josephine Baker o Maurice Chevalier Entre la seva nombrosa producció destaquen les sarsueles La bien amada -que incloïa el pasdoble Valencia , de fama…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les orquestres més…

Des de la seva creació ha presentat al públic obres del repertori universal sovint poc conegudes així com textos contemporanis, i amb el temps inclogué en la seva programació altres disciplines com la dansa o el cinema Aviat esdevingué un dels focus de renovament de l’escena francesa i un dels festivals teatrals de referència en l’àmbit europeu, que cada estiu aplega creadors i espectadors d’arreu del món Pels seus escenaris, que amb el temps han augmentat en nombre al voltant del gran escenari de la Cour d’Honneur del palau dels Papes, han desfilat bona part dels artistes francesos i…

El 1960 s’hi integrà Maurice R Greenberg, que la convertí en líder mundial amb la incorporació d’assegurances de vida i pòlisses poc comunes aleshores, com la que cobria el segrest o la responsabilitat d’administradors Al setembre del 2008, l’empresa, afectada per la crisi financera iniciada el 2007 a partir dels préstecs hipotecaris d’alt risc, rebé una aportació de la Reserva Federal dels Estats Units d’uns 90 000 milions de dòlars, xifra ampliada posteriorment als 150 000 milions, per tal d’evitar-ne la fallida i el seu possible impacte, atesa la seva implantació a tot el món…

Estudià piano a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París 1926 amb ACortot i MJuliard de Guéraldi, i clavecí amb W Landowska En tornar a Mallorca 1930 es dedicà a l’ensenyament del piano Els anys trenta féu concerts a les Balears, a la Península i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Creador del Trio Mallorca i promotor del primer concurs internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el 1961 es traslladà a Alacant, on el 1970 ocupà la càtedra de clavecí a l’Institut Musical Òscar Esplà Compongué més de setanta obres, d’entre les quals Suite mallorquina , per a…

Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis com Isaac …

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A  Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966,…

Paul Biya, candidat de l’Agrupació Democràtica del Poble Camerunès RDPC, va ser reelegit president per un setè mandat, ja que va obtenir el 71% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre L’opositor Maurice Kamto, del Moviment per la Renaixença del Camerun MRC, va aconseguir-ne el 14% Els resultats van ser contestats pels aspirants opositors, en especial per Kamto, que es va autoproclamar guanyador En el discurs de la seva investidura, al Parlament, Biya va prometre duresa contra els secessionistes de les dues regions anglòfones del país, on es registren des de finals del…