Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Charles-François Daubigny
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Fill i nebot de pintors, fou deixeble del seu pare, Edme Daubigny, i de Delaroche, i passà gairebé un any a Itàlia Es donà a conèixer el 1839 i féu amistat, el 1857, amb Corot, que l’influí Relacionat amb l' escola de Barbizon , el seu paisatge guanyà gradualment en preocupació per la llum, i a la seva darrera etapa s’apropà a l’impressionisme
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1075-91).
Fill segon del vescomte Jaspert I Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d’Elna 1064, i a la mort del seu germà Udalgar 1075 prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge
Miquel Joan de Magarola i Femades
Història
Política
Polític.
Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa
Sanǧar
Història
Setè soldà seljúcida (1118-57).
Essent governador del Khorāsan 1096 durant les lluites familiars per tal d’obtenir la successió de Muḥammad, hagué de cedir el territori de l’actual Iraq al seu nebot Mahmūd Sotmeté a vassallatge la Coràsmia i els gaznèvides de l’Afganistan, bé que no pogué impedir l’ocupació de la Transoxiana pels Kara-kitai i la rebellió oghuz, durant la qual fou fet presoner 1153-57
Castell d’Alendo (Farrera)
Art romànic
Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Cuauhtémoc
Història
Darrer emperador asteca (1521-25).
Nebot de Moctezuma II i successor del germà d’aquest, Cuitlahuac , fou entronitzat en plena desfeta de l’imperi Asteca Conquerida la capital, Tenochtitlán 1521, després d’un llarg setge, fou detingut pels castellans i sotmès a turment perquè revelés on era el tresor de la corona Durant una expedició a Hondures, Hernán Cortés el feu penjar Avui és considerat a Mèxic un heroi nacional
Justí II
Història
Emperador bizantí (565-578).
Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574
Lleó I
Història
Emperador d’Orient (457-474), successor de Marcià.
Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard
Renovació del ducat de Primo de Rivera
El BOE Boletín Oficial del Estado anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948 La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina