Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
muntanya de Ponera
Muntanya
Elevació muntanyosa (251 m) del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, al límit amb el terme de Petrés.
serra de la Ràpita
Serra
Sector de la serra d’Espadà (1 103 m alt.), que separa les valls de Veo (Plana Baixa) i d’Almonesir (Alt Palància).
l’Aigua Amarga
Sector del terme municipal d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre) al vessant meridional de la serra Calderona, fora de les aigües del Palància.
El barranc d’Aigua Amarga , que es forma en aquest indret, és d’aigua contínua
penya Salada
Cim
Cim (1 581 m alt.) de la serra del Toro, dins el municipi del Toro (Alt Palància), al SW del terme, al límit amb Aragó.
Novaliches
Poble
Poble (484 m alt.) del municipi de Xèrica (Alt Palància), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer.
L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica Formava municipi independent a mitjan s XIX El 1840 hi tingué lloc la batalla de Novaliches , entre liberals i carlins, batalla que guanyà el brigadier Manuel Pavía y de Lacy, que fou recompensat amb el marquesat de Novaliches
Museu Municipal d’Arqueologia i Etnologia de Segorb
Museu
Museu municipal de la vila de Sogorb (o Segorb), a l’Alt Palància, inaugurat l’any 1978 i situat en una antiga caserna construïda el 1792.
Disposa d’un destacat fons arqueològic i etnològic
Barraques
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem occidental de la comarca, fora ja de la vall del Palància; és separat d’aquesta per les costes d’Herragudo, que són el front de l’altiplà de Barraques, continuació vers el sud dels altiplans de l’Alt Millars.
El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el segle XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a …
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
la Vila
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al SE de la ciutat, regada per la séquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
Canet d’en Berenguer
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre envoltat pel municipi de Sagunt, situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, límit meridional del terme.
La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat…