Resultats de la cerca

Doctor en teologia, fou vicari general de Mallorca Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí El 1691 publicà a Palma dues obres religioses, en català Breu però vertadera explicació , i en llatí Rituale maioricense Deixà inèdit un noticiari de Mallorca del 1643 al 1702, amb dades autobiogràfiques i eclesiàstiques

Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat arreu dels Països Catalans com a predicador Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals de diversos autors, en català i castellà, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma Fou professor…

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

El 1934 es traslladà a Madrid, on s’inicià en el periodisme i la literatura El 1941 tornà definitivament a Mallorca i fou un dels elements actius en la consolidació del diari Baleares De la seva producció en català destaquen la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies com Ses tietes 1959 i Quasi una dona moderna 1961, premi Ciutat de Palma 1960 En castellà escriví articles, assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968

Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…

Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació Director des del 1869 d' El Iris del Pueblo i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa , que tingué un gran ressò El 1871 fou diputat provincial El seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena…

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—,…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de productes de…