Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, feu les primeres prospeccions a l’illa de Cabrera de la mà de Guillem Rosselló i Bordoy Realitzà excavacions a Palma i en diversos jaciments pretalaiòtics i talaiòtics de Mallorca, entre els quals es troben Son Serralta Puigpunyent, es Vincle Vell Palma, es Figueral de Son Real Santa Margalida, Son Oms Palma i el Turó de ses Abelles Santa Ponça Com a restaurador, la seva tasca fou decisiva per a establir la tipologia de les ceràmiques talaiòtiques i islàmiques de Mallorca Publicà, en collaboració amb altres arqueòlegs, memòries…

Exercí d’educador a Maó Fou destinat a Palma, on formà part del professorat de l’Institut Balear i dirigí l’Escola Normal de Mestres La seva tasca fou significativa sobretot pel que fa a la formació i influència sobre els futurs mestres També destacà per l’elaboració de diversos manuals d’estudi per als alumnes, que el feren mereixedor dels premis de la Comissió Provincial 1857 i de la Direcció General d’Instrucció Pública 1869 Fou collaborador del Diario de Palma De la seva producció historiogràfica destaca el Compendio de geografía e historia de las Baleares 1866…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i…

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

El 1934 es traslladà a Madrid, on s’inicià en el periodisme i la literatura El 1941 tornà definitivament a Mallorca i fou un dels elements actius en la consolidació del diari Baleares De la seva producció en català destaquen la trilogia humorística Els nins 1951, Els homes 1954 i Les dones 1957 i algunes comèdies com Ses tietes 1959 i Quasi una dona moderna 1961, premi Ciutat de Palma 1960 En castellà escriví articles, assaigs periodístics, narracions, novelles i l’autobiografia También en Palma crecen los niños 1968

Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción

Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma…

Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…

Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació Director des del 1869 d' El Iris del Pueblo i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa , que tingué un gran ressò El 1871 fou diputat provincial El seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena…

Titulat a Barcelona el 1905 Fill del mestre d’obres Gaspar Reynés, el succeí el 1906 en un càrrec de la diputació provincial Fou també arquitecte diocesà i es dedicà molt a la restauració Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana a Barcelona 1906 amb la ponència Necessitat de reconstituir el llenguatge català en els oficis tècnics i en l’art de la construcció Illustrà amb croquis arquitectònics Die Felsenfesten Mallorcas Praga 1910, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana Dirigí amb Joan Rubió i Bellver les construccions de l’Exposició Regional de…